Infermera virtual.com

És una malaltia cerebrovascular que afecta els vasos sanguinis que subministren sang al cervell. També se’l coneix com a Accident Cervell Vascular (AVC), embòlia o trombosi. Ocorre quan un vas sanguini que porta sang al cervell es trenca o es tapa per un coàgul, s’interromp l’aportació de sang a aquesta zona del cervell i provoca la lesió de les cèl·lules nervioses per la falta d’oxigen.

Estat de certs organismes caracteritzat per la capacitat de reaccionar sense manifestacions morboses a la presència d’un antigen. Es la capacitat normal de respondre davant d’un agent infecciós o els seus antígens.

Proteïna sintetitzada pels limfòcits B i les cèl·lules plasmàtiques, responsable de la immunitat humoral.

Nombre de casos nous d’una malaltia apareguts en un determinat període de temps en una població determinada.

Nivell òptim de desenvolupament del potencial de la persona per a satisfer les necessitats bàsiques.

El pes en quilograms dividit pel quadrat de la talla en metres (kg/m2). És una indicació simple de la relació entre el pes i la talla que s’utilitza freqüentment per identificar l’excés de pes i l’obesitat en els adults.

Consum d’energia del nostre cos durant el dia per mantenir les seves funcions vitals bàsiques i mantenir-nos en les condicions en què estem, sense augmentar o disminuir el pes corporal.

Judici pel qual hom determina el tractament més convenient per al malalt.

Període de la vida que comprèn des del naixement fins a l’adolescència. 

Nota: La infància acaba aproximadament als 14 anys en el cas del noi i als 12 en el cas de la noia, i sol dividir-se en primera i segona infància, separades ambdues per l’aparició de les segones dents.

És el quadre clínic produït per la mort d’una porció del múscul cardíac, que ocorre quan s’obstrueix completament una artèria coronària, la qual cosa comporta la supressió de l’aportació sanguínia al múscul. Si el múscul cardíac està mancat d’oxigen massa temps, el teixit d’aquesta zona mor i no es regenera.

Infecció provocada per un organisme que, en general, no causa malaltia. Les infeccions oportunistes es presenten en persones amb un sistema immunitari debilitat.

Persona que ha rebut una formació reglada amb la finalitat d'adquirir les competències de pràctica professional, ètica i jurídica, de prestació i gestió de les cures i de desenvolupament professional i que té la capacitat legítima per a proporcionar cures infermeres a una persona, una família o una comunitat.

Disciplina professional que té per objectiu tenir cura de la persona que, en interacció contínua amb el seu entorn, viu experiències de salut. Definició adaptada.

Conjunt d'aliments sòlids i líquids que s'introdueixen a l'organisme per la boca.

Manca de son, dificultat per dormir o desvetllament precoç.

Condició clínica en què el miocardi es debilita massa per sostenir un desgast cardíac adequat per mantenir les demandes d’oxigen del cos.

Hormona produïda per les cèl·lules beta del pàncrees que ajuda que la glucosa entri en les cèl·lules.

És el conjunt de capacitats, estratègies i coneixements, que representen el nivell de desenvolupament cognitiu assolit a través de la història d’aprenentatge de la persona. Està relacionada amb l’experiència i la reflexió, i vinculada als aspectes culturals, educacionals i d’experimentació. Permet a la persona resoldre els problemes amb estratègies aplicades en la resolució de situacions ja viscudes.

És l’habilitat pel maneig dels sentiments i les emocions, discriminar entre ells i utilitzar aquests coneixements per a dirigir els propis pensaments i accions.

És la capacitat d’adaptar-se i d’afrontar situacions noves de forma flexible, sense que l’aprenentatge previ constitueixi una font d’ajuda determinant. Està relacionada amb l’aprenentatge i és necessària una base neurofisiològica. Aquest tipus d’intel·ligència comprèn la creativitat o el comportament innovador, i permet a la persona resoldre problemes nous.