Glossari principal del lloc web.
Llistat definicions
Persona
Ésser de naturalesa biològica, psicològica, social i espiritual, l’expressió i la interacció de la qual la conforma en cada cas particular com un ésser multidimensional integrat, únic i singular, de necessitats característiques, capaç d’ actuar deliberadament per assolir les fites que per si mateix defineix, assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i benestar, i relacionar-se amb si mateix i amb el seu ambient en la direcció escollida voluntàriament.
Font
Definició de Consuelo López Fernández per a la Infermera virtualPirogen
Que produeix febre.
Font
Diccionario médico-biológico, histórico y etimológico [En línia]. [Accés juny 2009]. Disponible a: http://www.dicciomed.es/php/diccio.phpPosició de litotomia
Posició en decúbit supí, amb els malucs i els genolls flexionats, i els músculs en abducció i rotació externa.
Font
Diccionario Mosby Medicina, Enfermería y Ciencas de la Salud. 6a ed. Madrid: Elsevier-Mosby; 2003.Prebiòtic
Ingredient alimentari no digerible amb efectes saludables ja que estimula el creixement o l’activitat de bactèries beneficioses en el còlon, i d’aquesta manera millora la salut de l’hoste.
Font
Mataix, J. Nutrición y alimentación humana. Vol. 1. Madrid: Ergon, 2002Prevalença
Proporció d’individus afectats per una mateixa malaltia en una població determinada i durant un temps determinat.
Font
Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés febrer de 2015]. Disponible a: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0262070.xmlPrevenció
Actuació que té com a objectiu evitar que apareguin problemes o malalties i prevenir o retardar-ne les complicacions.
Nota: Hi ha diversos tipus de prevenció: la prevenció primària, encaminada a la reducció de la incidència de malaltia i d'altres desviacions de la bona salut; la prevenció secundària, dirigida a reduir la prevalença i les malalties de manera precoç, i la prevenció terciària, que pretén reduir el nombre o l'impacte de complicacions i seqüeles.
Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés febrer 2012] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/P/50/Principi actiu
Constituent principal d’un fàrmac responsable de les seves propietats farmacodinàmiques i terapèutiques.
Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/P/60/Probiòtic
Microorganisme viu que, ingerit en quantitat suficient, causa un efecte positiu en l’organisme, més enllà de l’efecte nutritiu convencional, com ara els lactobacils.
Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés juny de 2008]. Disponible a: http://www.grec.net/cgibin/medicx.pgm?GECART=0903459Problema de salut
Un problema de salut és un problema relacionat amb un estat o procés relatiu a la salut, que manifesta una persona, una família o una comunitat. Els problemes de la salut de les persones no només afecten les estructures corporals específiques i els mecanismes fisiològics o psicològics implicats, sinó que també repercuteixen, en un grau i una durada variables, sobre el seu funcionament global.
Font
Definició de Carmen Fernández Ferrin i Mª Teresa Luís Rodrigo per a la Infermera virtualProgestagen
Denominació genèrica de les substàncies que tenen capacitat de produir efectes similars als de la progesterona. La major part dels progestàgens són de natura esteroide, com les hormones naturals.
Font
Diccionari Enciclopèdic de Medicina [En línia]. [Accés gener 2015] Barcelona. Disponible a: http://www.medic.cat/cgibin/medicx.pgm?GECART=0094017Progesterona
Esteroide hormonal secretat pel cos luti de l'ovari, el còrtex suprarenal i la placenta, que té la funció de preparar l'úter per rebre l'ou fecundat i per desenvolupar-lo, mitjançant la transformació de l'endometri des de l'estadi proliferatiu fins al secretor.
Font
Diccionari Enciclopèdic de Medicina [En línia]. [Accés gener 2015] Barcelona. Disponible a: http://www.medic.cat/CGIBIN/MEDICX.PGMProlactina
Hormona de naturalesa proteica secretada per l'adenohipòfisi que estimula la producció de llet a través de l'acció directa sobre la glàndula mamària.
Font
Terminologia de Ciències de la Salut, Diccionari en línia. Accés març 2017 Barcelona: TERMCAT, Centre de terminologia Ciències de la Salut; 2017.Disponible a: https://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/198/Fitxes/català/P/1290/Promoció de la salut
És el procés que permet a les persones incrementar el seu control sobre els determinants de la salut i en conseqüència, millorar-la.
Font
Organització Mundial de la Salut. Glossari de Promoció de la Salut. [En línia]. [Consulta: 22 novembre 2008]. Disponible a: http://whqlibdoc.who.int/hq/1998/WHO_HPR_HEP_98.1_spa.pdfPronòstic
Previsió, segons els signes, els símptomes i la natura del cas, de l'evolució probable d'una malaltia i de les perspectives de guarició.
Font
Diccionari d'infermeria [en línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia; 2008. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/P/70/Psicofàrmac
Medicament psicòtrop que s’utilitza per al tractament de les malalties mentals. S’hi comprenen els psicoestimulants i els neurolèptics, els tranquil·litzants, els antidepressius, els ansiolítics, els sedants, els hipnòtics, les sals de liti, etc.
Font
Diccionari enciclopèdic de medicina. Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. [En línea] [Consulta: noviembre 2008] Disponible a: http://www.academia.cat/pages/academ/vidaacad/publica/dem_f.htmPsicosi
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i de malalties mentals, generalment greus, caracteritzades sovint per una alteració global de la personalitat, amb alteració greu del sentit de la realitat. És prova evident de conducta psicòtica la presència de deliri o d’al·lucinacions sense adonar-se el subjecte de llur natura anormal. Formen part del concepte més ampli de psicosi, l'esquizofrènia, la psicosi maniacodepressiva, la paranoia i els quadres greus de malenconia.
Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Consulta: 12 gener 2008]. Disponible a: http://www.medic.cat/cgibin/medicx.pgm?GECART=0095890Pubertat
Primera fase de l'adolescència en què una persona esdevé apta per a la reproducció.
Font
Diccionari d'infermeria [en línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia; 2008. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/P/80/Puèrpera
Dona que acaba de donar a llum.
Font
Diccionario Mosby Medicina, Enfermería y Ciencias de la Salud. 6a ed. Madrid: Elsevier; 2003.Puerperi
Període immediatament posterior al part. [Definició adaptada].
Font
Diccionari d'infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/P/80/Qualitat de vida
Percepció de l'individu sobre la seva posició en la vida dins del context cultural i el sistema de valors en el qual viu i respecte a les seves metes, expectatives, normes i preocupacions.
Carregant...